La campanya

El perquè d’aquesta campanya

Els darrers tres anys de governs populars a les principals institucions de les Illes Balears (Govern Balear, Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa i principals ajuntaments de les illes), magrat la davallade de l’activitat econòmica i constructora, han suposat més pressió sobre el fràgil territori illenc. Les polítiques han estat farcides d’amnisities urbanístiques generalitzades, normatives a la cart, pressió sobre el sòl rústic i els espais naturals mitjançant noves infraestructures o llicències d’hotels, una gestió de residus completament irracional i, en definitiva, una agressió constant del territori en benefici de grans hotelers i promotors immobiliaris. El poders públics han impulsat tota mena de reformes amb el fals pretext de reactivar l’economia, menystenint la protecció del medi ambient i la possibilitat de què generacions futures en gaudeixin.

Aquesta iniciativa pretén donar una reposta global i ciutadana al seguit de problemaàtiques vinculades a la pressió humana sobre el territori i els ecosistemes i a la necessitat de potenciar un canvi al model de gestió i ús del territori i als models energètic, hídric, de residus i de mobilitat. Entenem, precisament, que bona part de les problemàtiques associades al territori es fonamenten en la improvisació, la curta durada de les normatives d’ordenament del territori (algunes fins i tot ad hoc), que canvien de legislatura en legislatura, i en la manca de perspectiva a llarg termini.

Les principals àrees afectades de nostra ILP són: espais natural, creixement urbà i ús de sòl, ports, residus, energia, aigua i mobilitat. En concret:

1. El SÒL RÚSTIC obert al negoci turístic i a l’especulació: L’expansió urbanística ha arribat al camp. El Govern ha desprotegit el sòl rústic i l’ha obert al negoci turístic-immobiliari i a l’especulació eliminant les restriccions d’usos i activitats al sòl rústic. Ara s’hi possibiliten camps de golf amb oferta complementària, grans equipaments, noves edificacions, i usos i activitats fins ara prohibits o condicionats a paràmetres urbanístics i ambientals que tenien com a objectiu preservar el sòl rústic.

2. Mercantilització dels ESPAIS NATURALS: No només s’ha mantingut la paralització en la declaració de nous espais protegits o ampliació dels existents (el darrer, el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, fou declarat l’any 2007) sinó que estan assistint a la degradació a marxa forçada de tota l’estructura de conservació d’espais protegits que s’havia construït al llarg dels darrers 25 anys.

3. Impuls i ressorgiment de GRANS PROJECTES: Anuncis de grans inversions i noves urbanitzacions es van seguint de manera continuada. L’objectiu, molt sovint, és purament especulatiu. El Govern afavoreix la consolidació de drets urbanístics i revalorització de terrenys a favor de promotors i entitats bancàries que varen provocar la crisi i bombolla especulativa- immobiliària. Alguns exemples concrets: hotels de luxe a sa Ràpita i Canyamel, centre comercial a ses Fontanelles, reconversió turística a la Marina de Magaluf, velòdrom a Can Picafort (Santa Margalida), camp de golf de Son Aversó (Palma).

4. Noves INFRASTRUCTURES: l’autopista de Llucmajor a Campos, ronda Nord d’Inca, i el segon cinturó de Palma: El Partit Popular continua impulsat les grans infrastructures de transport privat mentre deixa perdre la possibilitat de fer real el tren de llevant. En aquesta legislatura s’han iniciat les obres del 2on cinturó de Palma, s’ha materialitzat un accés d’exagerades dimensions al Molinar i s’ha recuperat el projecte d’autopista Llucmajor-Campos que implica un gran consum de territori i la desfiguració de paisatges rurals.

5. Una POLÍTICA PORTUÀRIA desenvolupista i privatitzadora: El Govern prepara una Llei de ports per seguir consolidant el seu model d’explotació dels ports al més pur estil megalòman coherent amb l’impuls de grans ampliacions portuàries. Des del punt de vista de gestió, Autoritat Portuària pretén seguir el model de privatització neoliberal obrint la porta a la privatització dels serveis portuaris, fins i tot els fars, i reconvertint en negocis particulars béns comuns”. Així es pretén convertir els ports en aparadors de luxe per megaiots i que la mar sigui pel gaudi d’uns pocs rics mentre es deixa perdre el patrimoni marítim de les Illes.

6. La des-planificació de la GESTIÓ DE L’AIGUA: El Conseller Gabriel Company ha retirat el Pla Hidrològic aprovat al 2011 després d’un ampli debat i procés de participació ciutadana i l’ha substituït per un nou Pla que tenia com a únic objectiu eliminar controls i limitacions a l’ús intensiu de l’aigua, al marge dels paràmetres de sostenibilitat del recurs. El nou Pla fa inviable el compliment dels objectius de recuperació dels aqüífers deteriorats, i la garantia de la qualitat ecològica del recurs a futur, perquè prioritza la satisfacció de les expectatives d’accés a l’aigua sense límits ni controls.

7. La importació de RESIDUS per seguir mantenint el negoci de la incineració: D’ençà de l’inici de l’operació d’importació de residus, els escàndols i les mentides, s’han succeït i has estat defensades de manera vergonyosa i intolerable i contra l’interès públic, per part del grup parlamentari popular al Consell de Mallorca, i concretament pel departament de Medi Ambient d’aquest, encapçalat per Catalina Soler. L’objectiu és únicament garantir l’elevat marge de beneficis que TIRME obté de la incineració de residus i que fa inviables les polítiques sostenibles de gestió de residus a Mallorca.

8. Maniobres polítiques per a propiciar l’extracció de petroli al mediterrani: en el darrer any, diverses empreses, amb la complicitat política, han iniciat els tràmits per fer sondejos i temptejar la possibilita de fer extraccions de petroli al mediterrani, malgrat la fragilitat i valor de l’ecosistema marí. Tot donant continuïtat a un model energètic que segueix perpetuant la dependència dels combustibles fòssils i els interessos vinculats al negoci del petroli.